1 1 v. tr. [LC] Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó (d'alguna cosa ensabonada). Esbandir la bugada. Esbandir els plats. Esbandir els cabells. 1 2 v. tr. [LC] Netejar (una cosa) amb aigua clara. Cal esbandir bé el pinzell. 1 3 v. tr. [LC] per ext. Alliberar-se (d'una cosa que constitueix una nosa o una molèstia). Va esbandir les visites ràpidament per poder plegar d'hora. 1 4 v. tr. pron. [LC] per ext. Es va esbandir les visites ràpidament per poder plegar d'hora. 2 v. intr. pron. [LC] Escampar-se, especialment els cabells deixats anar. La llarga cabellera se li esbandia sota la gorra. A l'alba, els núvols s'esbandeixen amb la nit.
